Normalment tenim 28 peces dentals a la boca, exceptuant els últims molars coneguts com queixals del seny, i cadascuna té la seva importància dins del sistema masticatori. Tot i això, és important saber que cada peça dental respon al dolor d’una manera diferent, depenent de les causes i del grau de teixit dentari afectat. Un mal de queixals és el resultat de la presència de càries o a una infecció, aquest símptoma de dolor significa que hi ha un problema bucodental.
Els graus del mal de queixals
N’hi ha diferents graus de dolor: lleu, intens fort i continu i irradiat. El mal de queixals no sempre prové del lloc on sentim la molèstia, ja que això és subjectiu. El dolor pot ser localitzat o irradiat, com per exemple un dolor d’oïdes pot irradiar-se als queixals o viceversa.
El dolor passa per diferents etapes:
1.- Mal de queixals amb el fred o el calor: apareix quan hi ha un desgast al coll de la dent i retracció de la geniva. Pot ser produït per una ingesta d’aliments àcids, esmalt esquerdat, raspallat de dents massa fort o bruxisme. També sol aparèixer en persones fumadores, ja que les inhalacions retreuen les genives deixant exposat el coll de les dents per pèrdua òssia. En persones malaltes d’anorèxia o bulímia o en pacients que han estat sotmesos a quimioteràpia també pot aparèixer aquest mal de queixals degut a la sensibilitat dental causada per l’erosió de les dents que sorgeix pels vòmits.
2.- Mal de queixals espontani: desapareix tal com va aparèixer. A simple vista s’observa una destrucció de l’esmalt de la dent de color marró, produït per una acumulació de bacteris que originen la càries. També hi ha destruccions no visibles en les quals hem de fer servir altres mitjans per a la seva detecció, com poden ser radiografies bucals on solen sortir de color fosc. Moltes vegades apareixen entre dues peces dentàries.
3.- Mal de queixals de manera intermitent (sensació de batec del cor): Moltes vegades passa desapercebut i no li fem cas, podríem dir que estem davant la presència d’una càries profunda, que pot estar a prop del sistema nerviós. En aquesta fase prenent un analgèsic i el dolor desapareix.
4.- Mal de queixals fort: apareix sobretot durant la nit o durant tot el dia, constant i irradiat al capdavant, pel que es fa difícil que el pacient sàpiga dir quina peça li molesta. No cessa el dolor amb qualsevol medicació. Pot o no tenir presència d’inflamació al costat de la infecció. Per a que pugui ser diagnosticat s’ha de realitzar una radiografia de tota la boca per dur a terme la seva exploració.
Què hem de fer per a alleujar els símptomes?
1.- Per a la sensibilitat hi ha varietat de pastes dentals que ajuden a disminuir de manera ràpida aquestes molèsties.
2.- Per evitar que segueixi el desgast del coll hem de treballar una bona higiene bucodental amb un raspallat ha de correcte. Per qulsevol dubte amb aquest tema el millor és preguntar a personal capacitat que pugui dir si el raspallat és correcte. El raspall ha de ser de filaments mitjans i aquest ha de ser canviat cada 6 mesos per a la seva efectivitat
3.- Evitar l’excés d’aliments àcids com la llimona.
4.- Per a les persones amb alguna malaltia que provoqui nàusees o vòmits és aconsellable raspallar les dents assíduament per disminuir l’erosió.
5.- Per a les persones fumadores és convenient fer revisions periòdiques per dur a terme manteniments periodontals i disminuir la retracció de la geniva així com la pèrdua d’os. Han de raspallar-se correctament les dents un mínim de 3 vegades al dia.
6.- Els bruxistes poden frenar el desgast dels colls i la retracció de la geniva amb certs dispositius com la fèrula de descàrrega.
7.- Quan hi ha presència de càries la solució és eliminar el teixit infectat, si és detectat a temps amb una simple restauració de la peça és suficient.
8.- Quan la càries és profunda i el nervi o la pulpa de la dent està inflamat s’ha de realitzar un tractament més agresiu, com l’extirpació del sistema nerviós de la dent, és a dir, una endodòncia, per tal de que el queixal duri més temps.
Eliminant els agents causals disminueix el risc de que segueixi progressant la pèrdua de certes estructures de suport dentari i, per tant, de que aparegui el mal de queixals. Tot i això, el més recomanable és fer un control anual per detectar possibles problemes per a que no derivin en alteracions més greus. Hi ha una solució per a cada cas depenent de la magnitud del teixit.
En cap cas el pacient s’ha d’automedicar. Cal recordar que hi ha medicaments que poden interactuar amb el cos a causa d’alguna altra medicació que sigui ingerida o amb qualsevol malaltia que tinguem en aquest moment. La ingesta d’antibiòtic ha de ser només sota prescripció mèdica, ja que aquest ha de complir certes pautes i no ha de ser suspès sense prèvia autorització. A més, en cas d’alguna al·lèrgia s’ha de tenir en compte a l’hora de ser medicat.
L’endodòncia
L’endodòncia consisteix en l’eliminació o remoció del sistema nerviós de la mola per després ser emplenat i evitar l’entrada de bacteris a l’arrel de la dent o queixal. D’aquesta manera segueix complint la seva funció en el sistema masticatori.
Tot i que és un acte senzill, el problema apareix quan hi ha presència d’una olor fètida o exsudat dins de la dent produït per la infecció de la mola. Si bé és cert que hi ha un percentatge d’èxit molt elevat que ens permet que aquesta mola es recuperi i torni al seu estat normal en el sistema masticatori, no cal oblidar que no tornarà a ser la mateixa perquè en eliminar el nervi, també eliminem estructura dentària sana.
Dra. Merly González Herrera
Odontòleg – Endodoncista
COEA 22001056