Les taques dentals, també anomenades tincions, comporten repercussions estètiques importants per als nostres pacients, però abans de decidir realitzar un tractament de blanquejament dental, s’ha de fer una valoració exhaustiva del cas, ja que aquesta no sempre és la millor solució per eliminar les taques de les dents.
Existeixen diferents tipus de tincions dentals i cadascuna té unes causes i, per tant, un tractament diferent.
Tincions extrínseques
Són aquelles que s’originen en l’exterior de la dent a causa de substàncies pigmentades que es depositen sobre la superfície de la dent, és important saber que per a que es produeixin aquests tipus de tincions és necessari que prèviament s’hagi format sobre la superfície dental una pel·lícula formada per proteïnes. Això és a causa d’una higiene defectuosa, sense la formació d’aquesta estructura proteica és impossible que es produeixin aquests pigments.
Un cop formada la pel·lícula adquirida les substàncies que poden provocar tincions són:
- Bactèries
- Aliments (cafè, vi, té, coca cola…etc)
- Clorhexidina
- Tabac
- Tincions metàl·liques
En ocasions, quan el contacte amb aquestes substàncies cromògenes és prolongat en el temps, el colorant es capaç d’associar-se amb la matèria orgànica de l’esmalt, transformat-se amb una tinció intrínseca. En aquest cas el color de la dent s’enfosca de forma permanent.
Eliminar les taques de les dents en el cas de les tincions extrínseques consisteix en la realització de neteges, profilaxis amb polits, canvis d’hàbits i la importància d’una bona higiene bucodental per part del pacient. En el casos en que la coloració es converteix en intrínseca com és el cas de les tincions metàl·liques o els casos de fumadors de llarg temps, es requereix de tractaments blanquejants.
Tincions intrínseques
Són aquelles on la substància pigmentant es troba en l’interior de la dent o forma part de la seva estructura interna, ja sigui de l’esmalt o la dentina. Poden ser permanents o transitòries i poden aparèixer de forma generalitzada, afectant a tota la dentició, o bé de forma aïllada afectant a una sola dent. Aquestes poden estar relacionades amb la formació de la dent durant la formació del fetus, hemorràgies i necrosis pulpar (traumatisme o necrosis) i tractaments iatrogènics.
La ingesta de tetraciclines fins als 8 anys d’edat produeix tincions a causa de que la molècula de tetraciclina s’incorpora al calci de la hidroxiapatita quedant-se en l’interior de l’esmalt i de la dentina, afectant majoritàriament aquesta última. Les dents tenyides per tetraciclines són resistents als blanquejaments.
També la ingesta d’excés de fluor durant la formació de l’esmalt fins als 8 anys produeix una hipomineralització i porositat en l’esmalt. Depenent de la gravetat pot anar des d’unes taques marrons en les dents fins a la pèrdua casi total de les parts externes de l’esmalt. També hi han pigmentacions que podran ser adquirides després d’erupcionar, com per exemple, dents que han estat sotmeses a forces ortodòntiques excessives que poden provocar un tall en els vasos sanguinis, desvitalitzant la dent, al igual que les dents amb endodòncies.
En els traumatismes dentals es produeix una hemorràgia polpar i la conseqüent alliberació d’hemoglobina combinada amb el sulfat d’hidrogen. Tot això forma un compost negre anomenat sulfat de ferro, que en l’interior de la dent provoca una coloració marró grisosa.
Existeixen causes iatrogèniques com l’ús inadequat de materials d’obturació de conductes, apertures defectuoses i pigmentacions produïdes per medicaments i materials utilitzats en odontologia restauradora.
El propi envelliment produeix que les dents es tornin d’un color mes groguenc degut a diversos factors:
- Aposició de dentina degut a la retracció de la càmera polpar.
- L’esmalt amb el temps es torna cada cop mes fi y mes llis.
- L’acumulació de pigments en el llarg del temps.
En el cas de les tincions intrínseques el seus tractaments són molt variables i depenen de la seva causa.
Quan parlem de dents desvitalitzades o necrosades hem de pensar en netejar i desinfectar la dent, per aquest motiu primer hem de realitzar el tractament d’endodòncia previ, amb aquest procés la dent s’aclarirà una mica. Si tot i així encara no hem aconseguit els objectius desitjats, podem realitzar un blanquejament intern, en aquest cas, apliquem un agent blanquejant dins de la dent a nivell de la càmera polpar. Prèviament, haurem col·locat una base d’un material restaurador per evitar la filtració de l’agent per la endodòncia. L’aplicació es repeteix durant diverses sessions fins que es consideri que s’ha arribat als objectius previstos. Entre sessió i sessió deixem uns dies de marge i la cavitat realitzada s’obturarà amb un cotó per sobre del material blanquejant i una obturació provisional. Un cop finalitzades totes les sessions s’obturarà de forma definitiva.
En els casos de tincions causades per malformacions en els teixits dentaris,el tractaments com els blanquejaments dentals nos són gaire efectius i s’han de combinar amb tractaments restauradors estètics com les carilles dentals. Les carilles dentals consisteixen en unes làmines ja siguin de porcellana fetes en un laboratori, o de resina realitzades per l’odontòleg en la clínica, que es col·loquen en les cares més visibles de les dents, aconseguint resultats molt estètics i retornant el somriure als nostres pacients.
Dr. Cristian Izquierdo Quintana
Endodoncista
N. col. 7511