Menú Cerrar

Cuidar les dents des de petits

cuidar-les-dents

És clau que la salut dental d’un nen sigui controlada des del inici de creixement de les dents, però igual d’important és la idea d’anar al dentista, fet d’anar al dentista sense temor o hàbits higiènics que transmeten els pares als seus fills.

També és donar una guia a mares i pares per saber com s’ha d’actuar en certes ocasions com per exemple, quan un nen perd una dent o bé, què passa si una dent de llet es trenca accidentalment.

 

Vols millorar el teu somriure i la teva salut dental? FEM-HO POSSIBLE

 

Quan començar a raspallar les dents?

És molt important que el nen tingui integrada la salut bucal en la seva cura global de salut. Els problemes de càries són molt freqüents en nens i nenes d’edats preescolars i escolars.

Per evitar les càries, és fonamental conèixer com realitzar una correcta higiene dental. Els professionals no només tenim la missió d’instruir als nens, sinó també als pares, els responsables d’ensenyar als seus fills com netejar bé les dents per evitar problemes i mantenir una boca sana i sense càries, per tota la vida.

Com més aviat aprengui el nen a raspallar-se les dents… millor! Començar amb l’hàbit de raspallar les dents de ben petit ajuda a assumir la rutina d’higiene bucodental i a més, reforça la destresa motora dels nens.

Des del moment que comencen a sortir les primeres dents, els pares ja poden començar amb la higiene dental dels infants mitjançant una gaseta humitejada, un raspall dental infantil, o per mitjà de didals de silicona. En aquest procés, se suggereix netejar totes les cares de les dents, especialment la zona interdental, que és la part més comuna a la que sorgeixen les càries. Es recomana no utilitzar la pasta dental fins als 2 anys, fins que el nen aprengui a escopir, i a partir d’aquesta edat, que usin pasta dental infantil amb concentracions de fluor segons l’edat.

 

Problemes dentals i de creixement

Des del punt de vista de la construcció bucal, es recomanable que la lactància materna no s’hauria d’allargar més enllà dels sis mesos del bebè, moment en què comencen a sortir les dents i en el que el nen ja pot començar a ingerir altres aliments. Si la teva opció és seguir amb la lactància materna, és important netejar-los una vegada que hagi acabat de menjar, sobretot si el bebè s’adorm mentre és alimentat.

Pel que fa a l’ús del biberó i xumet, és aconsellable no allargar l’hàbit més enllà dels 12 o 18 mesos per evitar que el nen no presenti alteracions en la col·locació lingual, la qual cosa pot causar maloclusions òssies i dentàries.

Per controlar aquestes situacions es recomana visitar l’odontopediatra periòdicament, des de l’erupció de les primeres dents i cada quatre, sis i dotze mesos, segons el risc de càries de cada nen.

Les càries no només es produeixen per un alt consum de sucres i un mal hàbit en la higiene dental, també es poden adquirir bacteris cariogènics a partir de la saliva dels cuidadors, per això és important que els pares tinguin una salut bucodental correcta i evitar hàbits com compartir culleres o raspalls amb el nen.

A més, en l’alimentació infantil és important restringir el consum d’aliments alts en sucres com sucs, cacau, brioixeria, galetes, xocolates, llaminadures o caramels.

La por a anar al dentista

Els nens no desenvolupen la por al dentista per si sols, sinó que generalment aquesta ve reflectida per les inquietuds i els temors dels seus pares. No és casualitat que la majoria dels nens que presenten pors tenen pares que també són poc inclinats al tractament odontològic.

Un consell: evita frases com “has de ser valenta” o “el dentista no et farà mal”, aquest tipus de comentaris posen en alerta al nen o nena.

Consells per evitar els temors

  • Relació directe amb el dentista. Que el nen tracti amb el dentista sense la presència dels pares farà que la interacció nen-odontopediatra no es vegi interferida per ningú. És important que el nen rebi informació d’una sola font perquè pugui resoldre tots els dubtes.
  • Informació clara. Que l’odontopediatre expliqui al nen de manera clara tot el que li faran, que no se senti enganyat. Per això cal aconseguir que tingui tota la confiança en el professional.
  • Contestar totes les preguntes de manera sincera i respectar els seus temps.

 

Els accidents dentals

És molt comú que durant la infància es pugui patir un accident lleu i el nen perdi una dent o un tros de la mateixa. En aquests casos és important saber si es tracta d’una dent de llet o definitiva, en qualsevol cas cal tenir una reacció ràpida i recórrer a l’odontòleg.

Com actuar en cas d’accident dental?

  • Buscar la dent o tros caigut. Si està complet, sostenir-ho per la corona, intentant no tocar la part de l’arrel. I no manipular-ho ni intentar netejar-ho.
  • Si és una dent sencera i definitiva, tractar de col·locar-la de nou a la boca. Si és de llet, guardar-la, no tornar a col·locar-la i anar ràpidament al dentista.
  • Si no se li pot tornar a col·locar, guardar-la en un recipient amb llet descremada o saliva. També es pot portar sota la llengua.
  • L’odontòleg, després de fer un examen i una valoració de dents i teixits, determinarà quin és el millor tractament a seguir.

 

Seguint aquests consells, aconseguirem que els nens  tinguin una bona salut dental i que no tinguin por a anar al dentista en cas de solucionar alguna molèstia o davant l’aparició de càries.