L’ortodòncia és la part de l’odontologia que s’encarrega de solucionar les irregularitats en el correcte desenvolupament dels maxil·lars de la cara. Tracta els problemes funcionals de la masticació que acaben ocasionant una mala posició de les dents dins les arcades.
Moltes vegades el motiu de consulta en l’especialitat d’ortodòncia es basa en el desig de millorar l’estètica facial, però hem de tenir en compte la causa del problema i no només solucionar les conseqüències, com podria ser l’apinyament dental. Així, és un error podem pensar l’ortodòncia és l’especialitat que únicament anivella les dents i només es recórre a ella com un tractament purament estètic.
Plantejament del tractament d’ortodòncia
L’ortodòncia proporciona un tractament personalitzat per cada cas i cadascun d’ells tindrà el seu propi objectiu:
- Millorar l’aparença física. Un mal desenvolupament dels maxil·lars que produeixen perfils poc harmoniosos, un problema d’alineació dental.
- Millorar la salut bucal corregint un apinyament de dents que al llarg del temps podria ocasionar una malaltia periodontal. Tenir en compte que la distribució incorrecta de les forces sobre els ossos i les genives, és la causa primària de pèrdua òssia i retracció de les genives.
- Millorar la higiene dental. Unes dents alineades es poden netejar amb millor facilitat que unes dents apinyades, les quals retenen més placa i, per tant, són més propenses a la càries. Una pèrdua prematura de dents de llet per càries altera tot l’equilibri d’una arcada.
- Millorar la funció oral. Hàbits com ara la succió digital o la interposició lingual més enllà dels 4 i 5 anys produiran un mal desenvolupament dels maxil·lars que es traduirà en falta d’espai i apinyament. Fins i tot pot causar problemes respiratoris obligant al pacient a mantenir una respiració oral poc favorable i, a la vegada, al desenvolupament maxil·lar.
Quan es pot aplicar una ortodòncia?
No existeix l’anomenada “millor edat” per començar un tractament d’ortodòncia. Cada cas és un món i, com a tal, s’ha de diagnosticar i tractar personalitzat i individualment. De la mateixa manera que els nens no creixen igual, la boca tampoc es desenvolupa de forma idèntica en nens de la mateixa edat, de manera que cada pacient tindrà el seu moment ideal per actuar segons el seu pic de creixement, tingui l’edat que tingui.
Les visites regulars al dentista permeten detectar prematurament problemes i desordres. Quan el nen es troba en època de recanvis de dents, entre els 6 i els 12 anys, és especialment important fer controls que permeten anticipar problemes futurs.
No en tots els casos la millor opció és esperar que surtin totes les dents definitives per començar un tractament d’ortodòncia. En ocasions, ens trobem que esperar només afegeix complicacions innecessàries que fan que el tractament s’allargui i sigui més costós. Actuar en el moment correcte permet aprofitar les possibilitats d’eliminar o modificar desviacions del creixement esquelètic abans de l’erupció de tota la dentició permanent.
D’aquí sorgeix l’ortodòncia interceptiva, té com a objectiu interrompre o minimitzar els desordres esquelètics que no permeten un correcte creixement, funció, estètica i estat psíquic del pacient, mitjançant aparells.
Tipus d’ortodòncia:
El tractament d’ortodòncia dental té la possibilitat d’actuar per mitjà de diferents tipus d’aparells. Utilitzar-ne un u altre dependrà de la decisió de com portar a terme el tractament i de les condicions del cas.
cadascun dels quals actuarà a diferents nivells:
- Tractament sense aparells. Solen ser casos de mals hàbits del tipus; reeducació miofuncional o altres hàbits que es poden corregir dirigint al pacient al logopeda.
- Tractament ortopèdic. Actua en l’àmbit esquelètic. No té el mateix efecte durant la fase de creixement que quan aquest ja ha acabat, que és molt menor o fins i tot nul.
- Tractament ortodòntic. Actua a nivell de les dents quan el maxil·lar i mandíbula es troben desenvolupats correctament i només apareix apinyament, inclinacions o rotacions.
Depenent dels problemes que presenti cada pacient passarà per una o ambdues fases del tractament, primer pel tractament ortopèdic i després per l’ortodòntic. És bastant freqüent que les persones que s’han de sotmetre a la primera fase acabin passant per un tractament final amb una segona fase.
El diagnòstic: l’estudi de l’especialista
Per diagnosticar les problemàtiques de cada cas hi ha un pas previ a l’abordament del problema i és realitzar un estudi per l’especialista on es recopila el màxim d’informació facial del pacient que consta d’una radiografia lateral de crani, models d’estudi i fotos extraorals i intraorals.
Existeixen diferents aparells fabricats i dissenyats amb les particularitats de cada cas i segons les necessitats del pacient. Els dentistes ens trobem que hi ha casos que requereixen un sol aparell i d’altres més complexes que en necessiten més d’un.
Quan temps dura un tractament d’ortodòncia?
Com hem dit fins ara, el tractament d’ortodòncia varia segons el pacient, segons els problemes que presenta i l’evolució del tractament. Encara que no es poden determinar amb exactitud la duració d’un tractament d’ortodòncia, la nostra experiència ens diu que en els casos breus el tractament acostuma a durar uns mesos (s’actua directament a la fase 2), mentre que en casos més extensos, duren anys, tot i que s’apliquen períodes de descans i observació. A aquests darrers, s’aplica les dues fases.
Perquè el tractament sigui el més eficient possible i s’ajusti als mesos aproximats que formen part d’un pla de tractament, cal que el pacient segueixi les instruccions proporcionades per l’ortodoncista, ja que moltes vegades es requereix la col·laboració del pacient per arribar a l’objectiu.
A més, cal realitzar un bon manteniment de l’aparell: netejar-lo després de menjar i mantenir una higiene oral meticulosa per evitar l’aparició de càries. Cal tenir en compte que un aparell reté molt més l’aliment que sense, si és amovible l’hem de guardar a la caixeta proporcionada per la clínica per evitar pèrdues i ruptures i evitar menjar dolços i aliments enganxosos o durs que puguin afectar directament a l’aparell.