La càries és una lesió irreversible de l’estructura dental i està provocada per l’acció d’àcids produïts per bactèries de la placa bacteriana. Aquets àcids desmineralitzen el teixit més dur de l’organisme, l’esmalt dentari. En cas de no tractar-la a temps, anirà avançant fins afectar a parts més internes de la dent (com la dentina) y, posteriorment, el nervi de la dent. Per tant, convé tractar-la a temps i així evitar complicacions que podrien derivar en dolències més importants. És una de les malalties bucodentals més comunes a tot el món. Per això, és important conèixer què és una càries, quins tipus de càries hi ha, com tractar-les i/o evitar la seva aparició.
Factors que incideixen en l’aparició de la càries
Per evitar el cúmul de placa y, per tant, la càries, resulta imprescindible mantenir una bona higiene bucodental, utilitzar pastes dentals apropiades i fer ús del fil dental. Però, addicionalment, existeixen altres factors que influeixen en la seva aparició: la ingesta d’aliments i begudes amb alt contingut en sucre; la sequedat bucal (produïda a causa de certes malalties o la ingesta de certs medicaments); la malposició dentaria (que dificulta una higiene correcta); així com factors genètics que també juguen un paper important en la susceptibilitat de les dents davant la càries.
Tipus de càries que hi ha
Inicialment, la càries comença afectant la capa més externa de la superfície dental: l’esmalt. Es pot detectar en l’aparició d’una taca de color blanc a la corona de la dent. Però, en cas de no tractar-la, continua progressant fins arribar a la dentina (aspecte més groguenc), on avança de manera més ràpida que la de l’esmalt.
- Càries rampant. En alguns casos, la càries danya de manera molt ràpida els teixits dentals. En aquet cas, parlem d’una càries rampant. Destaca principalment pel seu ràpid avanç i causa greus danys. Avança a totes les capes de la dent afectada i de les dent veïnes. S’observa com a taques blanques que, amb el temps, poden tornar-se groguenques i marrons.
- Càries de corona. És la mes freqüent i fàcil d’identificar. Es presenta tant entre la població infantil com en l’adulta i afecta la part superior de la corona, és a dir, a la superfície masticatòria de la dent.
- Càries de fisura. Per mitjà de petites fissures o esquerdes de la superfície dental, els agent patògens penetren els teixits dentals danyant-los. La càries de fissura té una incidència major en les dents posteriors (molars) i és especialment comú en nens i adolescents.
- Càries radicular. Amb el pas del temps, la incidència de les malalties periodontals (gingivitis i periodontitis) i la realització d’un raspallat agressiu, és habitual que produeixin una recessió a la geniva. D’aquesta manera, queda exposada l’arrel de la dent. Com que no queda protegida per l’esmalt, la placa bacteriana afecta directament la dentina i és habitual l’aparició de càries en la mateixa. La càries radicular és una de les principals causes de pèrdua de la dent.
- Càries interdental.Es forma en els espais interdentals, és a dir, es localitza entre dues dents. És una zona que resulta de difícil accés, fet pel qual tendim a acumular placa bacteriana. No son fàcils de detectar si no és físicament a la consulta de l’odontòleg durant les revisions periòdiques. El correcte ús del fil dental o dels raspalls interproximals poden evitar-les.
- Càries recurrent. Són aquelles que apareixen en zones on prèviament s’ha realitzat una obturació. Es tracta d’àrees on sol acumular-se placa bacteriana, per això es pot produir una càries nova, o una provocada per restes de la càries tractada anteriorment.
Tractament tenim per la càries
El tractament dependrà del grau d’afectació dels teixits i de la fase en que es trobi la càries. Per això és important la seva detecció el més aviat possible. L’obturació és el tractament que es realitza quan la càries ha cursat en la superfície de l’esmalt i progressa cap a la dentina. S’elimina el teixit dental cariat i s’omple la cavitat amb un material de restauració. D’aquesta manera, s’atura l’avanç d’aquesta lesió i s’evita la inflamació del teixit polpar (o nervi). En cas de no realitzar el tractament a temps, la càries anirà destruint el teixit de la dentina i aconseguirà inflamar el teixit polpar.
És necessària una endodòncia en casos de danys extensos que impliquin una pèrdua significativa d’estructura dental. Consisteix en l’eliminació del teixit polpar (que es troba dins de l’arrel de la dent) amb l’objectiu de preservar la seva funció masticatòria. En alguns casos però, l’estructura dentària està visiblement danyada i l’endodòncia suposa un risc de fractura de la peça. Per aquest motiu, si no existeix suficient estructura dentària que permeti realitzar el tractament sense risc, es procedeix a la col·locació d’un post de fibra de vidre sobre la que, posteriorment, posicionarem una corona dental o una incrustació.
En els casos més avançats, la càries pot destruir completament la dent, o la infecció pot estar tan disseminada que serà impossible salvar-la, fent necessàries una extracció i reposició posterior de la dent perduda.
Precaucions per evitar l’aparició de les càries
La primera mesura per a combatre la càries és la realització d’una higiene dental rigorosa. Raspallar-se les dents després de cada ingesta, utilitzar fil dental i/o raspalls interproximals, així com col·lutoris bucals per eliminar la placa dipositada. Recorda que has de realitzar visites periòdiques a l’odontòleg per revisar l’estat de la teva boca, així com realitzar una higiene professional (profilaxis). Això t’ajudarà a prevenir problemes majors. Canvia el raspall de dents cada 3 mesos, així evitaràs l’acumulació de bactèries en el raspall i t’asseguraràs de que segueix complint la funció de retirar les restes d’aliments de la teva boca. També es important seguir una dieta equilibrada i restringir els aliments i begudes amb alt contingut en sucre.
La càries es una patologia que, en cas de no ser tractada a temps, pot arribar a danyar el nervi i provocar la pèrdua dental. Per això, és de vital importància que acudeixis a l’especialista davant la mínima sospita de patir aquesta malaltia.
Dra. Mireia Jaimez
COEC: 6938