L’extracció de dents és el tractament odontològic més antic que es recorda. Consisteix en l’eliminació de les fibres danyades que uneixen la dent a l’os mandibular i la retirada de la dent del seu espai contenidor, denominat alvèol. Posteriorment s’inclou la neteja final d’aquest últim, sempre sota anestèsia local.
Extracció de dents un tractament odontològic
Actualment, gràcies a la millora de les condicions sanitàries que la societat moderna ha experimentat i l’aparició de noves tècniques i materials odontològics que permeten la reconstrucció i el manteniment de dents que, fins no fa molts anys, hauríem considerat irrecuperables. L’extracció dentaria s’ha convertit en un tractament d’últim recurs que s’utilitza quan s’ha descartat qualsevol altre opció per solucionar l’afecció de la dent.
Malgrat aquesta tendència, a vegades ens trobem amb casos en que l’extracció dentaria és l’únic tractament possible, com en els casos de dents incloses, aquelles que no han aconseguit sortir per complet en la cavitat bucal, quedant retingudes totalment o parcialment a l’interior de l’os mandibular. Els més comuns són els cordals, també anomenats queixals del seny i de manera molt menys freqüent, els canins superiors.
Extracció de dents incloses
L’extracció de les dents incloses pot estar justificada quan es produeixen infeccions freqüents en la geniva que recobreix la corona de la dent inclosa. La infecció es coneix com a pericoronitis i és detectable pel dolor irradiat cap a l’orella o el cap, l’aparició de petites àrees d’alopècia, la sortida de càries a les arrels d’alguna dent adjacent, l’apinyament de dents també és un símptoma i fins i tot, el debilitament extrem de la mandíbula, ocasionant un possible risc de fractura davant traumatismes menors, en són alguns exemples.
En alguns casos, i sempre a indicació de l’especialista, es realitzarà l’extracció dels queixals del seny com a part del tractament en el pacient amb ortodòncia.
En el cas dels canins inclosos, l’extracció es durà a terme amb la condició que s’hagi descartat la possibilitat de resoldre el problema d’una altra manera com per exemple, mitjançant un tractament conjunt entre el cirurgià i l’ortodontista que mogui el camí de l’arcada dentaria fins a una posició adequada.
Un altre tema molt relacionat amb la cirurgia dentaria són els casos que requereixen una pròtesis dental. Sovint ens veiem obligats a realitzar extraccions de diverses dents alhora o de totes les dents que queden a la boca i cal actuar per regularitzar els voltants superficials d’os restants. Per poder col·locar una pròtesi de manera immediata després de realitzar extraccions dentàries, és necessari tenir una superfície d’os regular, sense presència d’espícules (estelles) òssies i una geniva ben adherida a l’os que permeti un suport de la pròtesi amb molèsties mínimes al pacient. La presència d’una geniva sana, sense lesions, que minimitzi el risc d’infeccions i que permeti una higiene perfecta de la zona ajudarà a l’èxit del tractament. Ho aconseguim amb un correcte preparat de l’os després de realitzar les extraccions, eliminant zones punxegudes i irregulars de la superfície. La cirurgia bucal i l’extracció de dents es realitzarà sota anestèsia local.
Casos especials en tractaments d’extracció dental
Tot i que considerem aquest tipus de cirurgies molt segures, existeixen casos especials en els que hem d’augmentar la vigilància sobre el pacient. Hi ha factors que poden incrementar el risc de petites complicacions, abans, durant i després de la intervenció. Prendrem especial cura amb aquells pacients que presentin un historial de sensibilitat als anestèsics locals, pacients diabètics i hipertensos, així com els pacients que estiguin sota algun tractament anticoagulant com l’àcid acetilsalicílic (aspirina) o el acenocumarol (Sintrom®) o també aquells casos que es trobin en un tractament crònic amb antiinflamatoris no esteroïdal (com l’ibuprofè), ja que pot existir un augment en el risc de sagnat intens. Per detectar aquestes particularitats es realitza una interconsulta amb el metge, prèvia a la cirurgia i prevenir qualsevol complicació.
Les principals complicacions associades a aquest tipus d’intervencions solen ser lleus, encara que no per això hem de deixar d’esmentar-les.
La complicació més comuna associada a l’extracció de dents incloses és l’alveolitis, que es pot definir com la inflamació de l’alvèol dental post extracció, normalment causada per una deficient formació del coàgul de sang després de l’extracció, i que pot produir molèsties en els dies posteriors a aquesta. Altres complicacions que poden associar-se a aquest tipus d’intervencions són l’aparició d’algun tipus de limitació d’obertura bucal causada per la inflamació post quirúrgica, aparició d’hematomes o el dolor postoperatori.
En el cas específic de l’extracció dels queixals del seny inclosos, una complicació menys comuna, encara que més incòmoda per al pacient, és la possible afectació del nervi dentari inferior que viatja a través de l’interior de la mandíbula. En cas que la posició de la dent inclosa sigui molt propera al nervi, és possible que existeixi afectació del mateix a causa de l’acte quirúrgic, produint-se una disminució en la pèrdua de sensibilitat de la zona, normalment passatgera, una afectació molt poc probable.
Sovint els pacients estan preocupats per sotmetre’s a un tractament d’extracció dental, però tot i que pot semblar aparatós, esta associat a poques complicacions, molt esporàdiques. Quan un especialista determina i argumenta que l’extracció és la única o millor solució al problema, no ha de generar ansietat ni preocupació al pacient. Això sí, cal que el pacient triï un professional capacitat que li generi la confiança necessària per posar-se a les seves mans.