Menú Cerrar

Quan és necessària una endodòncia

quand-es-necessaria-una-endodoncia

Quan parlem d’endodòncia fem referència a una disciplina encaminada a prevenir, diagnosticar i tractar les malalties o lesions que afecten a l’òrgan pulpo-dentinari (teixit interior de les dents)
Aquest procediment es coneix popularment com “Matar el nervi” tot i que en el món de la medicina no ens agrada utilitzar la paraula “matar”, ja que el que fem en realitat és treure el nervi de la dent.

 

Vols millorar el teu somriure i la teva salut dental? FEM-HO POSSIBLE

 

Parts de les peces dentals

Per poder entendre com es porta a terme aquest tractament, hem de conèixer quines són les diferents parts que conformen les peces dentals. Comencem?

L’esmalt és la capa externa de la dent, un teixit altament mineralitzat, el més dur de tot l’organisme.
Per sota de l’esmalt dental hi ha la dentina, es tracta d’un teixit de color més groguenc i amb un alt percentatge de col•lagen.

Seguit de la dentina trobem el teixit polpar, format pel nervi i el paquet vascular – l’encarregat de donar suport vital a les dents- aquesta última capa s’estén des de la corona fins l’arrel.

 

Quin perill tenen les bactèries per les dents?

La bactèria bucodental perfora l’esmalt de la dent i penetra fins a la dentina que presenta menys resistència. La bactèria acaba accedint al teixit polpar i causa la càries, a més de provocar irritació.
Quan la bactèria arriba fins al teixit polpar, genera una inflamació a la zona. El cos té una resposta immediata i envia més sang i cèl•lules de defensa cap a la polpa dental, la zona afectada. Aquesta reacció és la mateixa que es genera, per exemple, quan pateixes un cop en un dit, aquest s’inflama i comença el seu procés de curació, però a la dent, la polpa s’inflama i el teixit nerviós no té lloc per expandir-se ja que es troba limitat pels propis teixits durs de la dent i acaba causant dolor.

Encara que amb menys freqüència, també existeixen altres factors que provoquen una inflamació de la polpa dental; els traumatismes oclusals, malalties periodontals o el desgast que pateixen les dents per culpa del bruxisme.

 

 

Com afecten les càries?

La inflamació generada per una bactèria s’anomena pulpitis i existeixen dos tipus:

  • Pulpitis reversible: La càries està dins la càmera polpar però no arriba al nervi. Si es fa desaparèixer el factor irritant que provoca la inflamació, la dent deixa de molestar.
    Acostuma a tenir un bon pronòstic però és important visitar a l’odontòleg si es detecta alguna evidència o símptoma.
  • Pulpitis irreversible: No deixa de ser el mateix que una pulpitis reversible que no ha estat tractada a temps i el teixit polpar ja no pot curar-se per si mateix.
    Els símptomes d’una pulpitis irreversible poden variar passant per no tenir-ne cap fins a patir un dolor espontani insuportable. La dent es pot tornar molt sensible als canvis de temperatura, ja sigui al fred o a la calor.
    Al menjar un gelat sents dolor i notes que persisteix uns minuts? Si és així, és possible que pateixis pulpitis irreversible.
    Un altre cas freqüent, és la necrosi del teixit nerviós, es produeix quan les bactèries entren lentament a la polpa dental. Si no notes dolor i apareixen fístules, flegmons o canvis del color de les dents, és millor demanar hora al dentista.

     

Procediment de l’endodòncia

Si el diagnòstic identifica l’afectació bacteriana del teixit nerviós, la millor opció és treure el nervi. El procediment consisteix en netejar la càries i fer una obertura per accedir a la càmera polpar, així podrem remoure i desinfectar la part coronal i el sistema de conductes radiculars per treure tot el teixit nerviós i vascular contaminat per la bactèria.
Per fer un diagnòstic encertat a un problema, és bàsic realitzar una història clínica complerta, a més d’un estudi radiogràfic adequat.
Una vegada tenim els conductes totalment nets i amb la conicitat desitjada, substituïm el teixit nerviós per un material inert i segellem la zona.
Les dents sense nervi queden desvitalitzades i perden la seva elasticitat, tornant-se més fràgils i propenses a les fractures. Per protegir les peces es reconstrueix la dent amb fundes o amb incrustacions tipus onlay per reforçar-les i que permetin mastegar sense problemes.