Menú Cerrar

Què és l’articulació temporomandibular? (ATM)

articulacio-temporomandibular-dest

articulacio-temporomandibular-gran

L’articulació temporomandibular és l’articulació més alta i més mòbil del cos perquè només rep la càrrega del pes del cap. Així, uneix la mandíbula (mòbil) al crani (fix) i l’articula amb l’os temporal. La mandíbula també s’articula amb el maxil·lar superior per la seva articulació dentària. Finalment, gràcies a l’acció dels lligaments i els músculs que l’envolten i reforcen, ens permet parlar, mastegar, deglutir i fer els moviments de la cara com el de somriure.

L’ATM està separada dins de la seva cavitat articular per un menisc que actua com a amortidor i regulador de les pressions exercides durant la masticació (obertura i tancament). Per entendre’ns, aquesta articulació és el «volant del cos» i qualsevol desequilibri que presenti, pot repercutir de manera inevitable sobre les articulacions veïnes i aquestes, poden generar lesions a distància.

Per aconseguir que el nostre cos estigui en sintonia, és important que tant el pla de visió com el d’oclusió estiguin horitzontals i que els acompanyi un bon suport del peu. Si algun d’aquests tres factors no estan en equilibri, el cos començarà a crear compensacions i a sobrecarregar parts del cos que anteriorment no demandava. I així, de manera inevitable, vindrà la lesió i el dolor.
 

Símptomes habituals per trastorns en l’ATM

El bon funcionament del complex articular de l’articulació temporomandibular és fonamental en la mecànica i la dinàmica corporal, de manera que clínicament té diferents abasts. Quan hi ha canvis en les funcions dels músculs de la masticació, el moviment d’obrir la boca no és tan ampli com abans, o simplement notem un «espetec».  Això podria alertar-nos sobre algun trastorn en ATM que, per deixar-ho clar i fer-ho entenedor, té diversos símptomes com per exemple;

  • Dolor a l’articulació quan masteguem, badallem o obrim la boca perquè poden aparèixer espetecs i fregaments.
  • Dolor al despertar-se que pot suggerir que hi ha moviment de serra a les dents a la nit (Bruxisme).
  • Limitació en l’obertura, bloquejos o certa rigidesa, o un dolor sord a la cara i al cap.
  • Un altre símptoma és la cefalea tensional que comença al coll i acaba al cap, anant de darrere cap endavant.
  • Dolors d’oïda, acúfens i pèrdua d’audició, els marejos i vertígens.
  • Trastorns del son associats al bruxisme.
  • Per últim, també és un símptoma l’aparició dels trastorns digestius.

 

Vols millorar el teu somriure i la teva salut dental?   FEM-HO POSSIBLE

 

La connexió de l’articulació temporomandibular i la resta del cos

L’ATM està relacionada amb diverses parts del cos com ara la columna cervical, perquè hi ha una relació entre la posició d’aquesta, la del cap i les estructures dentofacials gràcies a l’acció dels músculs i lligaments que les relacionen entre si. Una postura anormal del cap i el coll influeixen de manera poc favorable en la parla, la masticació i la deglució. Per exemple, les postures mantingudes mentre es fa servir l’ordinador poden crear mecanismes de compensació a favor de la lesió i del dolor, provocant molèsties lumbars que acabaran manifestant-se a les cervicals altes i a la base del crani. Per altra banda, l’ATM estabilitza al crani sobre la columna cervical i, en conseqüència, qualsevol disfunció en la mateixa pot repercutir lesionant els ossos amb els quals s’articula.

També podem relacionar l’ATM amb la clavícula, amb l’omòplat i el hioide que és l’os flotant situat sota l’arrel de la llengua i sobre la laringe. És l’únic os del cos que no s’articula amb cap altre. Els músculs que estan per sobre seul’uneixen a la mandíbula i a la llengua, i aquells que estan per sota l’uneixen a l’estèrnum, a la clavícula i l’omòplat a través de les seves diferents insercions.

Però és important saber que podem desequilibrar-nos si no aconseguim que l’articulació temporomandibular estigui ben alineada i en sintonia amb les altres parts que hem explicat, de la mateixa manera que és imprescindible que la seva musculatura estigui en equilibri.

Posem un exemple per entendre-ho millor: Un pacient de 24 anys a qui li acaben de fer una extracció de queixal. Passades les 2 hores suggerides pel dentista per poder començar a menjar, comença a mastegar del costat contrari que mastegava abans, perquè hi ha la ferida oberta i ara necessita utilitzar l’altre costat. En aquest punt, el pacient ja està exigint en excés a la musculatura del costat contrari de l’extracció, creant una mala posició mandibular perquè només mastega per aquest costat. En aquesta posició incorrecta de la mandíbula, el crani s’inclina i compensen les cervicals tancant del costat que pot mastegar bé. De les cervicals cap avall, continua compensant la columna dorsal, la columna lumbar, l’articulació sacre ilíaca, l’articulació coxofemoral, l’articulació del genoll i també la coneguda com subastragalina (astràgal-calcani). Tot això succeeix a través de les cadenes musculars i facials que donen la sustentació i l’estabilitat al nostre cos dins de l’espai.

Encara que resulti difícil de creure, una lesió amb origen a l’ATM pot repercutir al peu i a l’inrevés. Tot està connectat, de cap a peus. Això ens demostra que el cos no és només un conjunt d’ossos, articulacions, músculs, fàscies, òrgans, nervis, sang, limfa o hormones. El cos és un conjunt de tot això i el continent que tot aquest contingut necessita. Tenim una eina perfecta i sofisticada que ens recorda que tot és al lloc que està perquè ha de ser així.

 

Mètodes i teràpies per millorar problemes amb l’ATM

Arribats a aquest punt, cal saber quins tipus de mètodes i teràpies ens poden ajudar a millorar els problemes amb l’ATM. Cal apuntar que molts tractaments manuals són beneficiosos per ajudar a corregir les alteracions d’aquesta complexa articulació. Un dels principals és l’osteopatia i és important que el terapeuta tingui coneixements i formació sobre la mecànica, anatomia, fisiologia i disfuncions de l’articulació temporomandibular, i que no ho tracti només a nivell muscular, sinó des del Sistema Craneosacral.

També hi ha els massatges descontracturants que poden ajudar a la disminució del dolor d’esquena per males postures i de les cervicals, ja sigui per malposició del crani o de la mandíbula. I igualment, hi ha altres tractaments resolutius com l’acupuntura, la teràpia Neural,  la teràpia amb Ozó o la derivació a podòleg un cop corregida la lesió de l’articulació temporomandibular.

Val a dir que l’osteopatia és una valuosa ajuda que ha de generar una important col·laboració i sinergia amb l’ortodontista. Qualsevol canvi que impliqui modificacions en el pla d’oclusió, ja sigui per aparells d’ortodòncia per millorar l’alineació dental, invisalign, extraccions, col·locació de facetes–que augmenten l’eix vertical del tancament de la boca-, i fins i tot l’ús de pròtesis dentals pot portar a una compensació en l’ATM i a partir d’aquí, a la resta del cos. Totes les modificacions que hi ha a nivell odontològic, causen una adaptació postural. La intervenció de l’osteòpata pot facilitar aquesta adaptació o pot corregir les molèsties relacionades a ella.