El pont dental fixe és una de les possibles solucions pels pacients que han perdut una o varies peces dentals. Aquest tipus de ponts, també denominats pròtesis parcials fixes, queden recolzats sobre les dents adjacents que encara es conserven a la dentadura.
Els ponts dentals són necessaris quan hi ha aquesta pèrdua de peces dentals, i no només per qüestions estètiques. El fet de perdre una o varies dents implica que el pacient corre el perill de patir moviments en les peces contigües a causa del desequilibri que provoca aquesta falta de dents. Això pot portar a mossegades incorrectes i una posterior malformació a les articulacions de la mandíbula, a més de possibles malalties a les genives.
Tipus de ponts dentals fixes
En funció de les peces dentals a substituir, on ha d’anar col·locat el pont i del seu material, podem trobar fins a tres tipus de ponts dentals fixes:
- Pont tradicional. És un dels més comuns i està fet de porcellana o d’una unió entre porcellana i metall. Per tal d’implantar-lo, es col·loca una corona a cada dent que funciona com a pilar.
- Pont per volats o Cantilever. Només s’utilitza una sola dent com a pilar, pel que queda subjectat per una banda. Això també implica tallar menys peces dentals.
- Pont Maryland. Sol utilitzar-se en dents frontals, on no hi ha una forta funció masticatòria. Consisteix en una estructura amb una dent de resina que s’uneix amb les dents romanents.
Quan és recomanable utilitzar un pont dental
El pont dental fixe sol utilitzar-se per tal de substituir peces dentals perdudes. Tot i això, pot ser la solució d’altres possibles problemes dentals com:
- Substituir una o varies dents a la vegada.
- Reemplaçar grans obturacions a peces on no hi ha suficient dent.
- Reparar dents fracturades.
- Cobrir dents descolorides o amb malformacions.
- Revestir dents on s’ha dut a terme endodòncies.
Avantatges i desavantatges d’un pont dental fixe
El pont dental fixe té un seguit d’avantatges, com per exemple el seu preu, ja que és una solució més econòmica enfront dels implants dentals. A més a més, també té la funció de perfeccionar l’estètica del pacient, a banda de millorar la funció masticatòria i de prevenir possibles problemes en l’articulació temporomandibular. El seu manteniment és fàcil de dur a terme i té una llarga vida útil, normalment de 10 a 15 anys, tot i que si es segueix uns bons hàbits d’higiene pot durar molt més.
Aquest tipus de tractament també té punts desfavorables. En qüestió de preu, té un cost més elevat que una pròtesi dental removible que pot ser una solució alternativa al problema del pacient. També té la problemàtica d’haver de tallar dents o parts de les dents adjacents per col·locar el pont. Hi ha casos en els qualses poden produir filtracions entre aquests monyons i el pont fixe. En algunes ocasions, els ponts dentals fixes poden acabar tenyint les genives o les dents per causa del metall amb el que estan fets.
Passos necessaris pel tractament amb un pont dental fixe
Com ja s’ha comentat anteriorment, el primer pas del tractament amb un pont dental fixe implica el tall de les dents veïnes. Després d’això, els odontòlegs col·loquen pròtesis provisionals de resina o acrílics, ja que les pròtesis dentals que configuren el pont fixe solen trigar uns dies en estar llestos. Una vegada hi són, només cal col·locar-los i acabar d’ajustar la forma, la mossegada i els colors adients al pacient, entre d’altres.
Tot i això, és necessària la valoració prèvia d’un professional perquè ens indiqui que el pont dental fixe és el tractament més adequat, ja que varia molt d’uns casos a uns altres i si es poden col·locar implants dentals per tal de no retallar les dents sanes, aquesta sempre serà la millor solució.