La relació entre l’ortodòncia i la logopèdia és molt estreta, tenen molt a veure per aconseguir una bona salut bucodental.
El propòsit d’aquest article és assenyalar la importància de detectar els mals hàbits de la infantesa per evitar que s’instauri una mala oclusió. Destacar els casos més comuns, definir pautes i fer propostes professionals per evitar-ho.
En aquest cas, els mals hàbits pel desenvolupament de la dentadura, es refereixen a:
● La succió digital (ficar-se el dit a la boca)
● La deglució atípica (passar els aliments de la boca a l’estómac).
● La respiració bucal
Quina relació hi ha entre l’ortodoncista i el logopeda?
Què és l’ortodòncia? L’odontologia s’entén com l’especialitat de que s’encarrega de l’estudi, prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de forma, posició, relació i funció de les estructures dentomaxilofacials. La logopèdia és la disciplina que s’encarrega d’avaluar, diagnosticar i tractar les dificultats del llenguatge, la comunicació, la veu i la deglució. Per tant, la relació entre les dues disciplines és evident. Poden sorgir anomalies de forma, posició, relació i funció de les estructures bucals que afectin a la deglució, a l’articulació i a la respiració.
Són disciplines complementàries i en alguns casos, la intervenció amb el pacient es durà a terme de manera conjunta.
El logopeda ha d’aconseguir la reeducació del pacient, i per fer-ho possible, ha d’obtenir informació i fer preguntes a pares o pacient, del tipus:
Quan està en repòs, respira per la boca? Tanca la boca quan menja per mastegar i empassar els aliments? La respiració nocturna és forta? Ronca? Va utilitzar durant molt de temps el xumet? Quan està menjant, la llengua empeny les dents? Tanca la boca amb facilitat? Té control del baveig? Es fica el dit a la boca? Té les dents apilades?
Quins mals hàbits requeriran una intervenció conjunta?
1. Hàbit de succió digital (fer xumet amb el dit)
La succió del polze provoca, generalment, una mossegada oberta anterior i alteracions de la mandíbula, ocasionada per la pressió que exerceixen la mà i el braç.
Si no es tracta amb temps, la succió és un hàbit que pot començar al naixement i acabar en l’adolescència.
Els efectes bucals a la succió digital són:
● Mossegades obertes tant anterior com posterior (la boca no tanca correctament)
● Avançament de les dents superiors i inclinació de les inferiors, cap a l’interior.
● Estretament de les dents superiors.
2. Deglució atípica
En primer lloc expliquem com ha de ser la deglució normal. La llengua, al moment d’empassar, queda situada a l’interior dels arcs dentaris mentre que la punta de la llengua, se situa darrera de les dents superiors.
La deglució atípica és conseqüència de:
● Alimentació artificial per mitjà del biberó.
● Amígdales inflamades.
● Macroglosia (llengua més gran de l’habitual)
● Anquiloglosia (frenet lingual curt)
● Perduda primerenca de les dents anteriors i presència de separació de les dents.
● Factors simbiòtics com la respiració bucal, hàbit de succió digital, etc.
3. Hàbit de respiració bucal
La respiració normal és aquella on l’aire ingressa lliurement pel nas amb un tancament simultani de la cavitat bucal. En la respiració bucal l’aire passa per la cavitat bucal, durant la inspiració i expiració i com a conseqüència, provoca un augment de la pressió aèria intrabucal. El paladar es modela i s’aprofundeix, i al mateix temps, com que l’aire no transita pel nas, s’atrofien els sins maxil·lars i donen al pacient un aspecte de cara llarga. Donem resposta a les preguntes freqüents dels pares al dentista en relació amb d’aquest problema:
Quins són les possibles causes de la respiració oral?
– Obstrucció funcional o anatòmica: la presència d’un obstacle impedeix el flux normal d’aire a través de les fosses nasals. Per exemple, la presència de adenoides hipertròfiques (vegetacions), carnots, envà desviat, inflamació de la mucosa per infeccions o al·lèrgies.
– Hàbits bucals: entre els quals es poden trobar deglució atípica, interposició lingual i la succió del polze, entre altres.
Què s’ha de fer davant d’alteracions bucodentàries?
En primer lloc, visitar a l’ortodoncista ja que serà qui decidirà el tipus d’intervenció. Si es detecten alteracions funcionals i/o mals hàbits, l’haurà de valorar un logopeda. És important seguir les prescripcions d’ambdós professionals per tal que el tractament sigui beneficiós.
L’objectiu del tractament logopèdic és corregir mals hàbits i reeducar la deglució atípica i els trastorns associats.